ELS DÉUS GRECS

Origens: 

Els Titans: Oceano, Febp, Cero, Mmenosine, Crío, Rea, Hiperión, Temis, Japeto. Tetis, Cronos, Tía.

 Posidó: déu dels terratrémols, dels cavalls i de la mar (dofins,tridents,llançes,arpons).

l        Fets: Construcció de la murada de Troya: el rei Laonedón no li va pagar i es va forjar l'enemistat tradicional entre el déu i la ciutat.

 Relacions de Zeus amb divinitats i els seus descendents

Relacions de Zeus amb mortals(nimfes i altres) i els seus descendents

Zeus: els seus simbols són el llamp, l'aguila i el roure. Els seus principals temples són els de Rodona i Olimpia.

Hades: descendent de Cronos i Rhea, és el déu dels inferns (sub-món) on Hermes portava les ànimes fins a la lleguna Estigia i Caronte les recullia i les portava fins a l'Hades pel camí de l'oblit.  Minos, Radamantis i Eaco eren els encarregats del judici dels morts. Les ànimes eren destinades a tes camins diferents: el primer, Asphodeles era per els mediocres, el segón per els camps Eliseus era per els afortunats i finalment el Tártar per els dolents.

Cerbero: guardià de l'Hades.

Demeter: descendent de Cronos i Rhea, és el déu de l'agricultura i té com a simbols l'espiga i la falç. Els seus descendents foren: Rhode, Tritó, Arió i Persefone.

Hera: descent de Cronos i Rhea, famosa deesa per la seva relació amb Zeus tenguent a Hefaistos com a relació d'aquesta.

Hestia: descendent de Cronos i Rhea, deesa de la llar i l'harmonia del matrimoni.

Atenea: descendent de Zeus i Metis, deesa de Atenes, dels guerrers i l'inteligència (estrategia). El seu origen va ser sortir ja adulta de un mal de cap de Zeus, té com a simbol l'olivera i va inventar l'arada. (Era verge).

El partenó d'Atenes està dedicat a ella.

Referent a Atenea tenim l'història d'Aracne:

Aracne era una jove mortal amb la fama de ser la millor teixidora del món, amb aquesta gràcia va tenir l'atreviment de dir que era millor que Atenea, la deesa en veure allò es va enfadar i va baixar de l'olimp amb intencions de venjança. En arribar a la terra es va convertir en una dona vella i va retar a Aracne a teixir, es dir, la que teixís la peça més bona gonyaria, naturalment Atenea va guanyar sense problemes, amb un teixit espectacular. La deesa va adoptar la seva forma divina i va convertir a la jove Aracne en una araña que s'amaga en els llocs foscos i elabora teixits en silenci amb el teixit que li surt del seu propi cos.