|
|
|
|
|
|
|
Una excursió a…
Els alumnes
de 2n d’ESO (A i B) el dia 12 de Novembre ens vam reunir per anar d’excursió a
l’Ermita d’Esporles.
En arribar
a l’escola, els professors Nicolau Serra,
Amador Ferriol i Noelia Escalas,
que ens acompanyaven en aquesta aventura, feren recompte d’alumnes i tots
nosaltres vàrem anar directes a l’autocar.El trajecte no va ser molt llarg ;
baixàrem de l’autocar disposats a conéixer una mica més el camp i la natura,
així que començàrem a caminar cap a l’ermita.
El camí, al
principi el recorreguérem amb entusiasme, conéixer món sempre està bé; fins que
ens vàrem adonar que molta part del camí d’anada eren pujades i costes, i és
clar que no varen faltar les típiques
frases del tipus:
-Quan arribarem?
-Estic cansat
-Falta molt?
I la
resposta era: manquen cinc minuts.
Així que
férem un parell d’aturades per descansar i per berenar.
Una caminadeta
més i ...Ja hi som!
El lloc era molt
agradable, hi havia una gran esplanada envoltada d’un bosc, l’ermita i
davant es podia contemplar una magnífica
vista.
Alguns de
nosaltres tenia una idea diferent del que és una ermita.
Amb alegria per
haver arribat alguns seien, altres jugaven i els professors Nicolau i Ferriol
anaren a fer una passejada per l’entorn
de l’esplanada.
Després de fer
una bona xerrada va començar a ploure.No sabiem què fer, fins que ens deixaren
entrar a l’ermita, quina sort!
La pluja no va
durar molt... I ja era hora de dinar! així que vàrem sortir a dinar, molta gent
duia pasta, d’altres entrepans, i no hi va faltar qui s’animà a fer-se pa amb
sobrassada.
Tot just acabàrem
de dinar vàrem fer una passejadeta per la zona i fins i tot un grupet
d’atl·lots s’animaren a fer una cabanya.
Ja es feia
tard i era hora de recollir i partir, i així ho vàrem fer.
Tornàrem
pel mateix camí, de manera que ara hi havia molta baixada, i entre tants de
pendents hi va haver més d’una caiguda, però ningú es va fer mal.
Arribàrem a
l’autocar i un altre cop cap a l’escola.
En ser a
l’escola encara faltava més d’una hora per sortir, però l’espera es va fer
curta quan na Maria va començar a tocar la guitarra i na Margalida Serra
l’acompanyava cantant, que bé que ho feien!
Però alguns
preferiren jugar a futbol.
Ja era
l’hora de manera que cadascú cap a casa seva.
I així va
ser l’excursió a l’Ermita d’Esporles.
2n ESO B
Article:Elionor
Vidal
Fotografia:Xavier
Aramburu
 |
 |
 |
 |