|
||||||||
|
LES NINES I ELS NINS DE 3r ENS PREPARAM PER FER EXPRESSIÓ CORPORAL El darrer tema que feim enguany d’Educació Física es diu “movent-nos, ens entenem”. El feim perquè hem d’aprendre a usar el nostre cos per comunicar-nos o expressar idees, i no només les paraules, encara que també és veritat que són molt importants. Per això, farem activitats relacionades amb el teatre o la dansa. De moment, ens estam preparant per representar una obra medieval, “La llegenda de Sant Jordi”. Per això ens hem fet corones, hem duit vestits, capes, capells i disfresses, segons el personatge que ens hagi tocat (el Rei, la Princesa, el drac o el cavaller Sant Jordi). També representarem uns divertits nanets per fer un anunci publicitari, i practicarem, si hi ha prou temps, una dansa medieval: el Ball de l’Ós. Això ho podreu veure a la pàgina web de l’escola d’aquí a ben poc! Per si algú no se’n recorda... Diu la llegenda de Sant
Jordi que fa molt i molt de temps, hi havia un drac monstruós, amb les urpes
llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el
seu alè i s’empassava les persones vives . Els ciutadans, sense cap solució, varen decidir donar-li dues ovelles cada dia per calmar la seva fam. Quan s’acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense. El rei convocà una reunió, on van decidir que farien un sorteig i li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la mengés. Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla
del rei, i ell, que era molt honest, tot plorós va dir que encara que fos la
seva filla, se n’hauria d’anar cap al drac, com tots els vilatans que també se
n’hi anaren. Arribat el dia la princesa, sorprenentment tranquil·la, es dirigí
cap a la bèstia de l’alè de foc i pudent. Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes d’aquell enorme drac. Aquell cavaller va alçar
la seva llarga llança i d’un cop, el drac va caure a terra desplomat, amb la
llança clavada al vell mig del cor. De cop, de la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb l’esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d’amor. El rei li va demanar que es cases amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del regne. Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res. Des d’aquell dia la gent del poble va viure tranquil·la. |
|
|
|
|
