BAOBAB

 Els alumnes de 5è A i B de Primària vàrem sortir dia 19 de Febrer a la sala Mozart de l’Auditòrium de Palma per veure l’obra BAOBAB, un espectacle que pretén aproximar el públic infantil a la cultura africana, tan propera, però a la vegada tan allunyada i diferent per a nosaltres. A més a més poder tocar d’aprop l’actual problema de la immigració lligada a les tragèdies humanes que constantment podem veure als mitjans de comunicació: viatges precaris en fràgils embarcacions, arribades d’immigrants desorientats que han hagut de deixar enrere familia, pàtria, cultura, etc.

Tots aquests ingredients juntament amb contes populars africans, cançons tradicionals i infantils africanes contades en directe, per despertar en els infants sentiments de respecte i comprensió i amb un missatge molt clar, només s’integraran a la nostra cultura, si coneixem i respectam la seva.

Després de l’espectacle i ja dedins de les aules vàrem fer una petita reflexió sobre aquest tema, que ara ens agradaria compartir amb tots vosaltres.

Reflexió feta per na Núria Krouader (10 anys):

REFLEXIONEM

Al nostre país cada dia venen barquetes carregades de persones immigrants cercant una vida millor, una vida digna con la nostra perquè al seu país la vida és molt difícil, no hi ha treball per a tots, els treballs que hi ha són molt durs, els sous són molt baixos, treballen moltes hores seguides, l’alimentació no és variada, hi ha poques escoles, hi ha moltes malalties i pocs medicaments.

Aquestes persones que han deixar el seu país són persones com nosaltres, però no han tingut la nostra sort, tots nosaltres tenim una vida digna i ningú tria on néixer per això hem de reflexionar. I si fossin nosaltres els nins que viuen en aquests països? I si fossin els nostres pares els que pugen en aquestes barquetes cercant una vida millor?

Pens sincerament que hauríem d’ajudar-los, ensenyar-los a conrear la terra, tornar-los els seus béns naturals ( diamants, petroli, gas…), i així a poc a poc no seria necessari per aquestes persones deixar el seu país.
                                                                                           Moltes gràcies Núria